Mateu  Comellas  Ribera     (1930)
 
sols-soc

Ensenya a jugar els infants als jocs que ell ha jugat (la baldufa, l’estel, el salt amb corda, etc.) per educar-los com a pares, mentre hi comparteix la infantesa que no va poder viure. També explica anècdotes i escriu contes senzills que acompanya d’una manualitat de cartolina, generós com el gegant caçador de somnis bons de l’autor Roald DAHL perquè estima els infants, .

Joan  d’IRLANDA ,   vegeu  informació

 

El  llibre

Mateu,  infant  tota  la  vida.  Josep  COMELLAS  i  GUIX.   Berga:   Abadia  ed,  2003.   92 p.

El  llibre  és  presentat  a  la  sala  de  plens  de  l'ajuntament  de  Navarcles, dissabte  26  d’abril  de  2003  per  un  vell  amic,   Mn.  Cinto  MEDINA.  Heus  ací  un  resum  de  la  seva  intervenció

Compara  la  difícil  vida  al  Seminari  amb  la  del  Mateu  a  Maternitat  i  Casa Caritat

” […]  com  que  tinc  una  edat  semblant  a  la  del  Mateu,  més  molt  fàcil entendre’l  millor.  Hem  viscut  la  guerra  dels  tres  anys  i  la  postguerra.  El temps  de  la  misèria  i  de  la  gana  i  el  que  passava  en  els  internats,   […] “

Recomana  la  lectura  del  llibre  de  l’avi  Mateu

” Bé,  no  puc  pas  explicar  totes  les  anècdotes  i  vivències  del  Mateu que  hi ha  descrites  en  aquest  llibre,  des  de  la  seva  estada  a  la  Maternitat; després  a  Casa  Caritat;  quan  l’adopta  la  família  de  cal  Balaguer;  la  seva joventut;  la  vida  de  casat;  de  pare  i  d’avi. “

 Una  reflexió   final

” […]  El  Mateu  tenia  moltes  ganes  de  saber  qui  era  la  seva  mare,  però  les monges  li  van  treure  del  cap.  Era potser una  noia  de  casa  rica?  Era  potser una  noia  miserable.  Tant  si  era  una  o  l’altra,  quin  desengany!!!! L’havia abandonat.  Potser  millor  no  saber-ho.  El  Mateu  diu  que  li  hauria  agradat  ser  mestre.  Però  no  ho  va  ser.  Si n’hagués  estat,  hauríem  conegut  el  Mateu  que  tots  coneixem?  El  Mateu  servicial?  El  Mateu  envoltat  de  nens?  I  jugant  amb  ells?  El Mateu  fent  estels  i  ensenyant-ne  a  fer  i  enlairant-nos  cap  al  cel?  El Mateu de  la  plaça  de  l’Ajuntament,  fent  jugar  els  més  petits  i  distraient també els més  vells,  els  vespres  d’estiu?  Si  el  Mateu  no  fos  el  Mateu que  ens descriu aquest  llibre,  ben  segur  que  avui  no  seríem  aquí. “

Mn.  Cinto  MEDINA ,   vegeu  informació